Article publicat a la revista GiroSalut núm.14 Desembre 2011
En els darrers anys, el món del cinema ha hagut d’adaptar-se als canvis, en gran part deguts a la competència que suposa internet a l’hora de comercialitzar les pel·lícules. El desenvolupament de la tecnologia 3D ha suposat un revolsiu per fer front a la situació compromesa que vivia el sector. Aquest canvi, però, ha comportat també l’afl orament d’un seguit d’alteracions oculars provocades per les exigències visuals associades a la nova tecnologia.
Imaginem una sala de cinema en 3D amb 100 espectadors que acaben de veure una pel·lícula. La majoria (3 de cada 4) comenten entusiasmats l’espectacularitat dels efectes viscuts.
Els 25 espectadors que resten, però, no semblen tan contents. D’aquests, gairebé la meitat no ha vist cap dels efectes de relleu; i l’altra meitat, tot i percebre’ls, a mitja pel·lícula han deixat de prestar atenció a les imatges perquè els picaven els ulls, els ploraven, se’ls irritaven o bé començaven a tenir mal de cap.
Els que no han vist els relleus no tenen desenvolupada la visió en 3 dimensions, molt probablement degut a un estrabisme o un ull gandul.
Els que han sortit de la sala amb molèsti es oculars pateixen d’un desequilibri entre els sistemes d’enfocament i visió binocular que els ha impedit gaudir de l’espectacle. En condicions reals els nostres ulls apunten i enfoquen sobre el mateix punt. En les pel·lícules en 3 D enfoquem la pantalla (si no veuríem borrós) però apuntem en la zona de l’espai on percebem les imatges (de vegades més a prop, de vegades més lluny). Es produeix així un desequilibri que moltes persones no són capaces de compensar.
Tant els uns com els altres, haurien preferit quedar-se a casa o fer qualsevol altre acti vitat. Per aquest moti u, si aneu al cinema en 3D mai trobareu aquest 25% de descontents perquè simplement, després de la primerra experiència, ja no han tornat a anar-hi. Com a optometristes, cada dia són més les consultes associades a les noves tecnologies, tant les referents al treball amb ordinadors, com darrerament les relacionades amb el cinema en 3D. Tant és així, que el nostre col·legi professional, amb la col·laboració de gran part del cinemes de Catalunya, ha engegat una campanya per a la detecció de les alteracions de la visió binocular.
La campanya pretén sensibiulitzar la població d’aquesta problemàti ca, projectant a les pantalles, abans de cada pel·licula en 3D, un test optomètric per avaluar la funció binocular del conjunt d’espectadors de la sala.
L’optometria és la ciència encarregada d’estudiar i millorar les habilitats visuals mitjançant diverses tècniques d’entre les que destaca la teràpia visual. Tan sols un programa pautat d’exercicis de reeducació visual permetrà la millora de les habilitats del sistema i evitarà que haguem de quedar-nos a casa mentre la família se’ns marxa a veure la darrera estrena cinematogràfi ca en 3D.