L'objectiu de l'estudi és comparar quines habilitats visuals tenen reduïdes els nens/es amb problemes d'aprenentatge (APA) en relació amb els nens/es sense problemes d'aprenentatge (SPA).
MATERIAL i MÈTODES
Durant tres anys (cursos 2008-2009, 2009-2010, 2010-2011) es van realitzar exàmens optomètrics als alumnes de primer de primària d'una escola concertada de Girona. En total es realitzaren 148 revisions a nens i nenes d'entre 5 anys i 10 mesos i 6 anys i 11 mesos. Un cop obtinguts els resultats l'escola indicà quins dels alumnes tenien problemes d'aprenentatge (42) i quins no (106).
Les revisions es realitzaren sempre a la mateixa aula de l'escola, pel matí (el sistema visual no està tan fatigat) i amb els mateixos optometristes. En concret, s'avaluaren:
- l'agudesa visual: capacitat per discriminar detalls
- l'estat refractiu: presència de miopia, hipermetropia o astigmatisme
- l'amplitud acomodativa: capacitat per enfocar correctament
- la visió binocular: relació de coordinació entre ambdós ulls
- l'estereopsi: visió en tres dimensions
- la visió als colors: per descartar la presència de daltonisme
- la percepció visual: processament de la informació rebuda pel canal visual
- la dominància visual: relació entre l’ull i la mà dominants
- el reflex visuopostural: postura que adopta l’alumne en llegir i escriure
- la pinça escribana: forma d’agafar el llapis.
RESULTATS
La primera dada destacable de l'estudi és que tan sols el 2,2% dels nens/es avaluats presenta alteracions de l'agudesa visual. Pel que fa a la presència de defectes refractius el percentatge és del 4,6%. Això contrasta amb els alts percentatges d'anomalies detectades en la resta d'habilitats visuals com per exemple motilitat ocular (60,2%), percepció visual (44,7%), dominància visual (47%). Aquesta diferència és deguda a que totes les exploracions visuals inclouen de manera rutinària l'avaluació de l'agudesa visual i els defectes refractius però no informen de l'estat de la resta d'habilitats.
Pel que fa a les diferències entre els dos grups d'alumnes (APA i SPA), no es detecten diferències estadísticament significatives en agudesa visual, defectes refractius, acomodació, binocularitat, visió dels colors i dominància visual. Per a la resta d'habilitats, es posa de manifest que:
- el 69% dels nens/es amb problemes d'aprenentatge (APA) tenen dificultats en els moviments sacàdics oculars en comparació al 43,3% dels nens/es sense problemes d'aprenentatge (SPA). Els moviments sacàdics són els que realitzen els ulls durant la lectura. La seva disfunció comporta que els ulls no es moguin de manera correcta mentre llegim cosa que pot alterar de manera significativa el rendiment lector.
- A nivell de percepció visual, el 62% dels nens APA tenen dificultats en l'àrea de discriminació visual (capacitat per percebre les característiques distintives entre objectes) en relació al 26,4% dels nens SPA; també observem diferències significatives en el tancament visual (capacitat per percebre l'objecte d'interès amb el mínim de pistes possible) on el 54,7% dels nens APA tenen dificultats en relació al 35,8% dels nens SPA. En general, les habilitats de percepció visual permeten la correcta descodificació visual dels signes escrits (números, lletres, dibuixos...). La seva alteració, doncs, pot comportar un retard en l'adquisició de la lectoescriptura.
- Per últim, el 35,9% dels nens SPA tenen dificultat per mantenir una bona postura de treball. Aquest percentatge augmenta a un 53% si ens referim als nens APA. Quan alterem la distància dels ulls al paper (perquè ens apropem en excés, perquè girem el cap...) incrementem l'estrès visual provocant, amb el temps, que les tasques amb forta demanda visual (com la lectura o l'escriptura) esdevinguin, ocularment, més difícils de realitzar.
CONCLUSIONS
Les dades confirmen que a primer curs de primària els moviments oculars, la percepció visual i la postura influeixen en el rendiment acadèmic. El fet que no existeixin diferències entre els nens/es APA i SPA en la resta d'habilitats és degut (sobretot pel que fa a l'acomodació i a la visió binocular) a que no són habilitats determinants en aquesta franja d'edat i sí més importants a mesura que l'alumne es va fent gran (a partir de tercer).
Tenint en compte aquest fet, considerem que els exàmens visuals que es realitzen a les consultes haurien d'incloure proves específiques que avaluessin aquestes habilitats, sobretot quan la demanda es relaciona amb dificultats d'aprenentatge.
En aquest sentit, és important que tant l'escola com els mateixos pares exigeixin als professionals de la visió un estudi complert que els confirmi o descarti la implicació del sistema visual en les dificultats mostrades per l'alumne.